miércoles, 31 de octubre de 2018

Anna Grimm de Montse Sanjuan

La reseña en castellano al final de la versión en catalán


La sèrie de la sergent Anna Grimm de Montse Sanjuan

La sergent Anna Grimm (en català)
y
Anna Grimm, investigadora criminal
(en castellano)
Agatha Christie, desprès d’haver llegit, entre moltes altres novel·les, El misteri de l’habitació groga de Gaston Leroux es va dir que ella també era capaç de escriure una novel·la policíaca i la seva germana Madge la va reptar a fer-ho i El misteriós cas d’Styles va ser el resultat i la resta es història.

Montse Sanjuan va llegir una novel·la policíaca que no li va fer el pes, i es va dir que en podia escriure’n una de millor. I dit i fet. Així va néixer La sergent Anna Grimm la primera d’una sèrie de novel·la negra que ja te tres títols publicats en català (el segón es El misteri del bressol buit i el tercer Memòria mortal) i el primer, amb el nom de Anna Grimm, investigadora criminal també en castellà, i a punt de ser adaptada al cinema.

La sergent Anna Grimm es una mosso d’esquadra que exerceix de cap de la Unitat d’Investigació Criminal de la regió de Ponent a Lleida capital. Es una dona jove totalment identificada amb la seva feina, que adora, i amb una especial traça per desllorigar delictes diversos i tèrbols casos d’assassinat.

En la feina es estimada i respectada pel seu equip i superiors i en la seva vida privada es una persona senzilla, d’imprescindible cafè matiner, àpats casolans al migdia al Bar Rafel i sessió de natació al capvespre al gimnàs a prop de casa. Casa en la que pateix del mal de la solitud que afecta a tots els que fan de la feina quasi una religió i que acaben tenint casa pero no llar.

02. El misteri del bressol buit    i    03. Memòria mortal

L’Anna es exigent, amb ella mateixa i amb el seu equip, però també es conciliadora, comprensiva i tolerant. Es una dona molt actual, en la manera de ser, vestir i pensar. No te cap passat tenebrós ni amaga res sota la catifa. No te vicis ni dèries, exceptuant clar està la feina minuciosa i ben feta. Es una persona normal. I això en el mon noir actual, amb testosterona amb escreix i personalitats quan més esgarrifoses sembla que més interessants, es quelcom remarcable per la salut del gènere.

A cada novel·la madura, els esdeveniments deixen empremta i això l'ajuda a entendre que es el que vol de la vida i a lluitar per aconseguir-ho. L'evolució de l'Anna es un reflex de l'evolució també de l'escriptora que página a página, novel·la a novel·la es consolida i culmina una tercera entrega esplendida.

La Montse Sanjuan te una manera de redactar planera i propera, cerca la versemblança en cada petit racó dels seus arguments, uns arguments complexos amb casos simultànis, i aprofita per donar-li sempre un toc positiu i optimista que esquerda la bruta foscor que tota novel·la negra llueix com a domàs en balconada.

De crims ni ha arreu, de persones dolentes també, de bones i víctimes també, però, en la vida real, generalment no son exagerats en els seus actes, ni son histriònics, ni escandalosos. Son essers moguts per sentiments, ferits a conseqüència d’alguna malifeta, que han triat la solució equivocada. I això es el que la Montse Sanjuan s’entesta a transmetre i ho fa molt bé.

En les seves descripcions es fàcil distingir els exteriors on es desenvolupen les trames, es palpa el territori i fa que els assassinats serveixin, a més de justificar la novel·la, per tractar temes que interessen a la societat.

En les seves obres la violència no hi es per se, la mostra com a resultat d’un disfuncionament de l’equilibri social, i la Montse sap trobar la mesura alhora d’exposar-la: la justa per explicar uns fets i no pas per alimentar morbositats.

Prefereix aprofundir en els personatges, en els trets que els fan rellevants, que els fan ser com son, en allò que viuen i senten. I els esdeveniments sembla que els tinguem a tocar, per això les seves novel·les son tan properes i fàcils de llegir i gaudir. No us les podeu perdre.

Reseña en castellano

La serie de la sargento Anna Grimm de Montse Sanjuan

Anna Grimm, investigadora
criminal
Agatha Christie, después de haber leído, entre muchas otras novelas, El misterio del cuarto amarillo de Gaston Leroux se dijo que ella también era capaz de escribir una novela policíaca i su hermana mayor Madge la retó a hacerlo y El misterioso caso de Styles fue el resultado y el resto es historia.

Montse Sanjuan leyó una novela policiaca que no la satisfizo, y pensó que podía escribir una de mejor. Y dicho y hecho. Así nació Anna Grimm, investigadora criminal la primera de una serie de novela negra que ya tiene tres títulos publicados en catalán (el segundo es El misteri del bressol buit, lo que vendría a ser El misterio de la cuna vacía, y el tercero Memòria mortal que no precisa traducción y solo quitarle el acentoy en castellano de momento solo el primero que además está a punto de ver su versión en pantalla grande.

La sargento Anna Grimm es una mosso d’esquadra que ejerce como jefe de la Unidad de Investigación Criminal de la región de Poniente en Lleida capital. Es una mujer joven totalmente identificada con su trabajo, que adora, y con el que tiene una especial habilidad para resolver delitos diversos y turbios casos de asesinato.

En su entorno profesional es querida y respetada tanto por su equipo como por sus superiores y en su vida personal es una persona sencilla, de imprescindible café matutino, comida casera al mediodía en el Bar Rafel y sesión de natación al anochecer en el gimnasio cerca de su casa, Casa en la que sufre el mal de la soledad que afecta por igual a todos los que hacen de su trabajo su religión y acaban teniendo casa pero no hogar.

Anna es exigente, consigo misma y con su equipo, pero también es conciliadora, comprensiva y tolerante. Es una mujer muy actual, en su forma de de ser, vestir y pensar. No arrastra pasado tenebroso ni esconde nada bajo la alfombra. No tiene vicios ni manías, exceptuando, claro está, el trabajo minucioso y bien hecho. Es una persona normal. Y eso, en el mundo noir actual, donde sobra testosterona y donde las personalidades criminales cuanto más ominosas mejor, es algo remarcable para la salud del género.

A cada novela madura, los sucesos dejan huella y esto la ayuda a entender que es lo que espera de la vida y a luchar por conseguirlo. La evoluión de Anna es también un reflejo de la evolución de la escritora que página a página, novela a novela se consolida y culmina una tercera entrega esplendida.

Montse Sanjuan
La redacción de Montse Sanjuan es muy cercana, busca la verosimilitud en cada detalle de sus argumentos, unos argumentos complejos con casos simultáneos, y aprovecha para darle siempre un toque positivo y optimista que abre grietas en la sucia oscuridad que luce toda novela negra como ropa tendida en los balcones.

Crímenes hay por doquier, personas malvadas también, buenas y víctimas también, pero en la vida real generalmente pocos exageran sus acciones, ni resultan histriónicos ni escandalosos. Son seres movidos por sentimientos, heridos por alguna circunstancia y que han elegido la solución equivocada. Y eso es lo que transmite Montse Sanjuan y lo hace muy bien.

En sus descripciones es fácil distinguir los exteriores donde se desarrollan sus tramas, se siente el territorio y hace que los asesinatos sirvan, además de justificar la novela, para tratar temas que interesan a la sociedad.

En sus novelas la violencia no está per se, la muestra como el resultado de un disfuncionamiento del equilibrio social, y Montse sabe encontrar la justa medida para explicar unos hechos y no para alimentar morbosidades.

Prefiere profundizar en los personajes, en los rasgos que los distinguen, que los hacen ser como son, en aquello que viven y sienten y así los hechos parecen suceder en nuestra calle y por eso sus novelas son tan cercanas y tan fáciles de leer y disfrutar. No se las pierdan.

0 comments:

Publicar un comentario