La reseña en castellano al final de ésta en catalán
Lònia, d’Apolònia, Guiu és
una mallorquina assentada a Barcelona i guanyant-se la vida així, així, fent de
detectiu, mentre alimenta el seu vici que son els pintallavis. Els compra, els
guarda, els col·lecciona.
Te l’ajuda, no gaire, tot s'ha de dir, d'en Quimet, doncs és la Lònia qui agafant-lo com ajudant li està donant un cop de ma.
A la dècada dels ’80, en
plena efervescència llibertaria, no es estrany que una joveneta marxi de casa
però la Lònia no fa fàstics a cap cas i cercar una lota, mallorquina com ella, menor d’edat que va deixar l’Illa per desaparèixer
a Barcelona, no li sembla gaire complicat i accepta un cas que tindrà
conseqüències inesperades i dramàtiques i que li suposarà prendre una decisió que de moral i
d’ètica en te molt i de justícia legal poc.
En paral·lel una
antiquària de bon veure i bossa plena li demana que localitzi a tres individus
que l’han estafat en comprar-li una estatueta modernista i pagar-la amb un xec sense
fons.
La Lònia s’ensuma que no
hi ha un pam de net en aquesta historia però es guarda el que creu que passa
realment i accepta també aquest encàrrec que li pot ajudar a quadrar els
números del seu compte corrent.
I el seu instint no
l’enganya tot i que tampoc hagués copsat la magnitud, l’abast i conseqüències
del cas. Fins i tot, segur, no hagués arribat a imaginar que la seva vida
podria estar tant en perill.
La seva escriptura es
planera i col·loquial i es fa ràpidament amb qui llegeix
I si podeu llegir la
novel·la en català us ho recomano, doncs en la traducció al castellà es perden els
matisos de parla entre el català peninsular i l’insular que formen part del joc
literari i donen peu a amistosos debats lingüístics força divertits.
Lònia, d’Apolònia, Guiu es una mallorquina asentada en
Barcelona que se gana la vida así así haciendo de detective, mientras alimenta
su vicio que son los pintalabios. Los compra, los guarda, los colecciona.
Se ayuda de Quimet, a pesar de que sea Lònia quien dándole
trabajo le está echando una mano.
En la década de los ’80, en plena efervescencia libertaria,
no sorprende que una jovencita marche de casa, pero Lònia no puede permitirse
elegir sus casos y buscar una lota,
mallorquina como ella, menor de edad que dejó la isla para desaparecer en
Barcelona, no le parece muy complicado y acepta un trabajo que tendrá consecuencias
dramáticas y que le supondrá tomar una decisión que de moral y de ética tiene
mucho y de justicia legal poco.
En paralelo una anticuaria de buen ver y bolsa llena le
pide que localice a tres individuos que la han estafado comprándole una figura
modernista y pagándole con un cheque sin fondos.
Lònia se huele que hay gato encerrado en esta historia,
pero se guarda su opinión sobre lo que cree que sucede realmente y acepta
también este encargo que le puede ayudar a cuadrar los números de su cuenta
corriente.
Y su instinto no la engaña, pero no prevé la magnitud, el
alcance y las consecuencias del caso. Seguro que nunca hubiera llegado a
imaginar que incluso pondría en peligro su propia vida.
María
Antònia Oliver ha escrito una historia de detectives clásica pero
que al protagonizarla una mujer y ubicarla en Barcelona le da un aspecto muy
particular que la hace especial. La escritora le aporta un plus de humor y
feminismo que hoy puede parecer poca cosa pero que en aquel momento era una
reivindicación muy valiente.
Su escritura es coloquial i conecta fácilmente con quien la
lee.
I si podéis leerla en catalán os lo recomiendo para no
perderos los juegos de palabras entre el catalán peninsular y el insular y que
dan pie a amistosos debates lingüísticos muy divertidos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario