La sang es més dolça que la mel de Josep Torrent

El texto en castellano a continuación del catalán

Un recorrido histórico,
artístico y criminal

La sang es més dolça que la mel es una novel·la negra empordanesa i no només perquè es en la comarca on passa l’acció sinó també perquè la novel·la te el blau del seu cel, la lluentor de la seva llum i la temperatura que marca el seu vent i que tothom que hi ha estat sap que son diferents als d’altres indrets.

L’Empordà com a filosofia de vida, transcendint la demarcació geogràfica, pren cos en els personatges, molt ben aconseguits, que es mouen per la novel·la desenvolupant una trama que es va lligant de mica en mica i que va conformant un quadre molt complert com d’en Salvador Dalí, d’aquelles obres embromades on de prop intueixes un sentit però es quan t’allunyes que tens la visió que el pintor et reservava per donar-te una sorpresa.

I això es la novel·la La sang es més dolça que la mel, un recorregut per una investigació criminal que sorprèn a cada nou descobriment, un recorregut geogràfic pels indrets on hi ha l’empremta del pintor i un recorregut històric i artístic de la seva admirada obra.

La novel·la te paisatge i sobre tot te nivell cultural (es culte que no pedant) i dona realisme a l’argument ja que fa palès que la novel·la, com la vida. està composta de diversos aspectes i que la novel·la negra no ha de ser només sòrdida i urbana.

I ja que hi som, més que una novel·la negra es policíaca, de les que se’n diuen de procediment ja que tota la trama està dinamitzada per les reunions, investigacions i resultats de l’equip policial que te al seu càrrec el cas del guàrdia jurat mort a les portes del Museu Dalí de Figueres mentre feia el seu torn de vigilància.

El autor Josep Torrent

L’autor JosepTorrent fa una concessió cap al lector i es atorgar-li un pic més d’informació què el que coneix en Damià Surrell, caporal al cap de la investigació, i el seu equip i aquest privilegi determina que la lectura permeti comprovar que fàcil es caure en el parany d’embolicar fets i teories i com a tot se li pot donar sentit i explicació que encaixi tot i que es vagi ben errat.

Es una novel·la fàcil i amable pel que fa a l’argument àdhuc força interessant en la trama i en com descriu el dia a dia d’una investigació; fins i tot el final te poc de ficció i resulta una mica deslluït en aquest aspecte però probablement sigui el peatge que cal assumir per ser més proper a la realitat que no pas ens pensem.

Novel·la encertada guanyadora del primer Premi Memorial Agustí Vehí (encara hi ha temps per presentar-se a la 4a edició) i que aquest a ben segur hagués aplaudit.

De l’Agustí Vehí aquest blog ha ressenyat Quan la nit mata el dia

Post en  castellano

La sang es més dolça que la mel (La sangre es más dulce que la miel) es una novela negra empordanesa y no solo porque sea en la comarca donde se desarrolla la acción sino además porqué tiene el azul de su cielo, el brillo de su luz y la temperatura que marca su viento y que quien la conoce sabe que son distintos a las de otros lugares.

L’Empordà como filosofía de vida, más allá de una demarcación geográfica, se encarna en unos personajes, muy bien escogidos, que se mueven por la novela al compás de una trama que va entretejiéndose poco a poco y que acaba tomando forma en un cuadro muy completo como de Salvador Dalí, una de esas obras trampantojo en las que de cerca se identifica una intención pero es al alejarse que se tiene la visión que el pintor se reservaba para dar la sorpresa.

Y esto es la novela La sang es més dolça que la mel, un recorrido por una investigación criminal que sorprende a cada nuevo descubrimiento, un recorrido geográfico por los lugares donde dejara huella el pintor y un recorrido histórico y artístico de su admirada obra.

La novela tiene paisaje y sobre todo tiene nivel cultural (es culta que no pedante) lo que proporciona realismo al argumento ya que evidencia que la novela, como la vida, está compuesta de múltiples aspectos y que en la novela negra no ha de predominar la sordidez urbana.

Y ya que estamos en eso, concretar que más que una novela negra estamos ante una novela policíaca de esas que se catalogan como procedurales o procedimentales ya que toda la trama está dinamizada a partir de las reuniones, investigaciones y resultados del equipo policial que tiene a su cargo el caso del guardia jurado muerto a las puertas del Museo Dalí de Figueres en su turno de vigilancia.

La mel es més dolça que la sang obra de Salvador Dalí

El autor Josep Torrent otorga una pequeña ventaja al lector al facilitarle más información que la que dispone Damià Surrell, cabo al frente de la investigación, y su equipo y este privilegio determina que la lectura permita comprobar lo fácil que es caer en las trampas mentales que se apresuran en dar sentido y explicación a hechos y teorías aunque sean totalmente erróneas.

Es una novela fácil y amable en lo que a argumento se refiere y muy interesante en la trama y en como induce a participar en el día a día de una investigación; tanto realismo alcanza hasta el mismo final que tiene poco de ficción y parecería como deslucido por ese motivo.

Novela digna ganadora del primer Premio Memorial Agustí Vehí (aún están a tiempo de presentarse a su 4ª edición) y que seguro que él hubiera aplaudido.

De Agustí Vehí en este blog se ha reseñado Quan la nit mata el dia