L’origen del pecat de Marta Alòs

La religió ens il·lustra sobre el pecat. La religió ens atemoreix amb el pecat. La religió ens amenaça amb el pecat com a passaport a l’infern. Però ens obre la porta a la salvació, si hi ha penediment, passant per la taquilla de confessió on es despatxen bitllets per anar al cel.

En aquesta novel·la negra, L’origen del pecat, hi ha de tot l’anterior. I és que el pecat no s’entén sense la persona pecadora i menys sense la religió. Ai! Adam quina maledicció vas desfermar, i tot per una poma!

I és que a Lleida hi entenen força de pomes encara que de l’edèn no se’n sàpiga l’indret.

El caporal Roure, a qui vàrem conèixer a Ulls maragda, la primera novel·la d’aquesta sèrie, ha d’encarregar-se d’investigar la mort d’una persona quins restes han aparegut en un cotxe incendiat a les afores de la capital.

Marta Alòs, la autora, ho ha tornat a fer. A partir d’un fet que a primer cop d’ull policial es podria creure fortuït o circumstancial va desplegant tot un mostrari de comportaments execrables, de venjances despietades i de somnis truncats que sacsegen els pilars de la societat i se’n porten pel davant més d’una vida.

Res que no es sàpiga per diaris i telenotícies però que descrits amb la seva prosa arriben més endins i fan més mal. La denuncia d’aquests comportaments per part de l’autora és plana, directa i entenedora. Es novel·la negra de debò, de la que no s’amaga i de la que treu les vergonyes al pecat a partir del seu origen.

La investigació dels mossos compta amb l’ajut, interessat, com no podia ser d’altra manera, del periodista local Joan Serradell que també intervingué en Ulls maragda, qui, amb les seves fonts d’informació, resulta determinant en la resolució del cas.

És una novel·la intensa on l’horror va agafant embranzida fins més enllà del final del llibre. I on es demostra que en la resolució de casos criminals el factor sort hi és present i ni s’ha de descartar ni menysprear.

Lleida, un cop més, escenari de crims salvatges i esfereïdors que porten a creure que hi ha ments més emboirades que no pas els carrers. Llegiu les novel·les de la Marta escrites sense embuts ni eufemismes. On la veritat i la ficció van vestides igual. Tal com raja.