Ulls maragda de Marta Alòs

Ulls maragda és una novel·la que de moment no te traducció al castellà. Poques novel·les negres primerenques tenen tanta literatura com aquesta, ni una trama tan ben lligada ni tanta desimboltura alhora de tractar les pautes tradicionals del gènere.

La Mariona Costa, la jove d’ulls maragda, ha estat assassinada a la Universitat de Lleida on fa de becaria. La detenció d’un sospitós sembla posar fi al cas però la seva millor amiga, la Nuria Lamolla, que creu que el detingut no te la suficient empenta com per haver-ho fet, empaita a l’agent Roure perquè segueixi burxant per trobar incongruències i continuar la investigació.

La Nuria es una professora universitària associada que aspirar a millorar la seva condició i en Joan Serradell, el seu gran amic, es un periodista del diari local El Segre al que la cuqueta de la noticia el porta a no conformar-se mai amb respostes generalistes. Ambdós tenen llargues xerrades sobre la seva condició actual i perspectives de futur. Ambdós son ànimes solitàries que cerquen una estabilitat que no sembla estar al seu abast.

En la novel·la hi ha més personatges i més situacions; l’autora fa us de la ciutat per mostrar que una capital de província també te comportaments de poble. On les enraonies tenen tan pes com les veritats, les aparences més credibilitat que la sinceritat i on un retrat pintat a l’oli pot mostrar més i millor que si fos una fotografia.

I tot això aporta els nutrients a la novel·la per fer-la créixer de manera que, mantenint el traç de la novel·la policíaca, pugui desenvolupar subtrames paral·leles per llegir-se com una novel·la costumista on l’entrellat de passions, enveges, odis i egocentrisme retraten uns personatges reflex d’una societat.

Com també hi ha una mostra de la idiosincràsia cultural i en la parla de la comarca del Pallars Sobirà que encara enriqueix més el conjunt. Un conjunt on present i passat viatgen per acabar passejant pels carrers d’una ciutat on la boira pixanera ho desdibuixa tot.

Com deia al començament, Marta Alòs es primerenca en novel·la negra però no en escriure i això no només es nota sinó que s’agraeix. Les pinzellades del funcionament universitari, del món artístic i cultural donen consistència a la trama i la seva manera de relatar, gens afectada, es fresca, molt polida i no embafa.

Us recomano que la llegiu i de ben segur que la gaudireu.