A la seva pell de Raquel Gámez

Als Estats Units hi ha tradició en escriure vivències de gent a la presó son les penitentiary storys, un subgènere de la novel·la negra, clarament identificat, i que va començar amb autobiografies de presos i va anar derivant amb arguments variats de ficció.

Aquí aquesta tradició no ha arrelat i és difícil trobar obres que s’endinsin en aquesta temàtica, el que fa que A la seva pell aporti riquesa a la novel·la negra catalana.

A la seva pell beu del true crime, un altre subgènere de la novel·la criminal, i de l’esmentat penintetiary story per explicar un drama carcerari d’interès social.

Sobre 5 personatges recau el pes de la historia. En Leo Nàcher, el pres; la Mireia, la seva dona; la Gal·la Antich, educadora social; l’Orwell, gat de la Gal·la i l’Arcadi, el cap de la Gal·la.

I la historia és la d’una injustícia. I aquí s’apropa a un altre subgènere de la novel·la criminal que és el del fals culpable, amb el neguit de que pot passar a qualsevol.

L’autora, la Raquel Gámez, s’inspira de refiló en un cas real, que un documental de TV3 titulat Ciutat Morta va posar en imatges, i en les seves pròpies experiències adquirides en la seva feina diària d’educadora social, per, a través del relat de les condicions denigrants que es poden donar en un centre penitenciari, denunciar la hipocresia d’un sistema que amb mots tant humanitaris com reinserció en realitat amaga desídia, violència i menyspreu.

Els Centres Penitenciaris son Ciutats-Estat amb lleis pròpies, on els ciutadans son els presos sense cap dret i molts deures i els manaires son la veritat.

La veritat dels presos deixa de tenir validesa en el moment en que és tanca la porta i comença el compte enrere que suposa complir la pena imposada. Una veritat que pot ser arrabassada sense miraments i fent mal, si convé, a qui calgui si interessa que continuï amagada.

A la seva pell és una interessant trama d’interessos contravinguts on la Gal·la, el protagonista principal, una jove gens malejada i encara plena d’ideals i el convenciment de que la veritat ha d’acabar-se imposant, viu un veritable bateig de foc a l’enfrontar-se a tot i tothom per demostrar la innocència d’en Leo.

Una historia, narrada a dos veus, molt colpidora que ens fa sentir en pròpia carn el que pot significar, per una errada pròpia o per mal intencionalitat aliena, el passar de tenir una vida normal a l’anormalitat de viure entre reixes d’un dia per l’altre o de tenir una vida normal i passar a viure amb por, que és igual que viure sense llibertat. Viure en una presó sense ser-hi.

Una lectura que posa en evidència que per molt que sapiguem sempre sabrem només el que volen que així sigui. Llegeixin-la i quedaran esgarrifats.

De la mateixa autora aquí la ressenya de No diguis res / No digas nada un thriller psicològic sobre la maldat.