Aquí
aquesta tradició no ha arrelat i és difícil trobar obres que s’endinsin en
aquesta temàtica, el que fa que A la seva pell aporti riquesa a la novel·la negra catalana.
A la seva pell beu del true crime, un altre subgènere de la
novel·la criminal, i de l’esmentat penintetiary
story per explicar un drama carcerari d’interès social.
Sobre
5 personatges recau el pes de la historia. En Leo Nàcher, el pres; la Mireia,
la seva dona; la Gal·la Antich, educadora social; l’Orwell, gat de la Gal·la i
l’Arcadi, el cap de la Gal·la.
I
la historia és la d’una injustícia. I aquí s’apropa a un altre subgènere de la
novel·la criminal que és el del fals
culpable, amb el neguit de que pot passar a qualsevol.
L’autora, la Raquel Gámez, s’inspira de refiló en un cas real, que un documental de TV3 titulat Ciutat Morta va posar en imatges, i en les seves pròpies experiències adquirides en la seva feina diària d’educadora social, per, a través del relat de les condicions denigrants que es poden donar en un centre penitenciari, denunciar la hipocresia d’un sistema que amb mots tant humanitaris com reinserció en realitat amaga desídia, violència i menyspreu.
Els
Centres Penitenciaris son Ciutats-Estat amb lleis pròpies, on els ciutadans son
els presos sense cap dret i molts deures i els manaires son la veritat.
La
veritat dels presos deixa de tenir validesa en el moment en que és tanca la
porta i comença el compte enrere que suposa complir la pena imposada. Una
veritat que pot ser arrabassada sense miraments i fent mal, si convé, a qui
calgui si interessa que continuï amagada.
A la seva pell és una interessant trama
d’interessos contravinguts on la Gal·la, el protagonista principal, una jove
gens malejada i encara plena d’ideals i el convenciment de que la veritat ha
d’acabar-se imposant, viu un veritable bateig de foc a l’enfrontar-se a tot i
tothom per demostrar la innocència d’en Leo.
Una
historia, narrada a dos veus, molt colpidora que ens fa sentir en pròpia carn
el que pot significar, per una errada pròpia o per mal intencionalitat aliena,
el passar de tenir una vida normal a l’anormalitat de viure entre reixes d’un
dia per l’altre o de tenir una vida normal i passar a viure amb por, que és
igual que viure sense llibertat. Viure en una presó sense ser-hi.
Una
lectura que posa en evidència que per molt que sapiguem sempre sabrem només el
que volen que així sigui. Llegeixin-la i quedaran esgarrifats.
De
la mateixa autora aquí la ressenya de No
diguis res / No digas nada un thriller psicològic
sobre la maldat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario