jueves, 13 de diciembre de 2018

Venjaré la teva mort de Carme Riera

La reseña en castellano Vengaré tu muerte a continuación de esta en catalán

Venjaré la teva mort
Venjaré la teva mort

Catalans i canelons van tan lligats com pessebre i caganer, i d’això tracta aquesta novel·la negra: dels lligams.

Els lligams en els negocis, els lligams en les famílies, els lligams amb les amistats i els lligams amb les mascotes.

Si algún es trenca, l’estabilitat emocional també pot arribar a fer-ho i llavors qualsevol desgavell es posible.

Elena Martínez Castiñeiras, catalana, catellanoparlant i d’ascendència gallega, avui cosidora, recorda quan treballava d’investigadora privada per la patriarcal empresa de detectius Holmes&Holmes SL i relata com va esdevenir la seva darrera investigació fent pública ara una informació amb la que espera reobrir el cas i canviar la sentencia.

Tot va començar a l’encarregar-li la recerca de l’empresari Robert Solivellas que havia desaparegut uns dies abans. Un cas d’aquells que en comissaria es resolen fent una porra de si rossa o morena i si de vintipocs o trentaiescaig, per això la seva dona, Montserrat Bofarull, espiritualment aconsellada per una vident, sabent que el seu marit no la deixaria per cap joveneta va contractar els serveis de l’agencia per que el trobessin i el portessin a casa sa i estalvi.

A Carme Riera, en aquesta segona incursió en la novel·la negra, la primera fou Natura quasi morta després de la qual va dir que havia finalitzat el seu apropament al gènere, se la nota molt més còmode, potser te a veure que ella mateixa l’etiqueti com a novel·la gris fosc; això suposa que malgrat ser un argument de novel·la negra hi te més pes les històries que en ella s’expliquen i es que Carme Riera, com a bona escriptora que es, es molt bona contant histories.

Els delictes, les investigacions, la resolució judicial i la resolució del cas, son necessaris i intel·ligentment tramats però en el fons no deixen de ser fites en el camí quin objectiu es contar una historia de persones del carrer tot aprofitant per ventar algún clatellot, amb força humor, als que cometen frau, als que trafiquen, els que okupen, els masclistes, al patriarcat i al franquisme.

I els representa creant personatges ad hoc, ja que sense ells les histories no s’aguantarien, arquetips ridículs que fan riure i més pena que gloria.

Es una comèdia negra amb resultats funestos; tothom perd quelcom o a algú. Real com es la vida: per molt que sembli que guanyem sempre anem perdent.


Vengaré tu muerte
Vengaré tu muerte

Catalanes y canelones van tan de la mano como pesebre con caganer, y de eso va esta novela negra: de los lazos de unión. De los lazos que atan.

Las ataduras en el mundo de los negocios, las ataduras en las familias, las ataduras con las amistades y las ataduras con las mascotas.

Si alguna se rompe, la estabilidad emocional también puede llegar a hacerlo y entonces cualquier desastre es posible.

Elena Martínez Castiñeiras, catalana, catellanohablante y de ascendencia gallega, hoy modesta modista, recuerda cuando trabajaba de investigadora privada para la patriarcal empresa de detectives Holmes&Holmes SL y relata cómo transcurrió su última investigación haciendo pública una información con la que espera reabrir el caso y cambiar la sentencia.


Todo empezó al encargarle encontrar el paradero del empresario Robert Solivellas desaparecido días antes. Un caso de aquellos que en comisaría se resuelven haciendo una porra sobre si rubia o morena y si de veintipocos o treintaalgunos, por eso su mujer, Montserrat Bofarull, espiritualmente aconsejada por una vidente, sabiendo que su marido no la dejaría por ninguna jovencita contrató los servicios de la agencia para que encontrasen a su marido y lo devolvieran sano y salvo al hogar.

A Carme Riera, en esta segunda incursión en la novela negra, la primera fue Naturaleza casi muerta después de la cual dijo que había finalizado su acercamiento al género, se la nota mucho más cómoda, tal vez tiene que ver que ella misma etiquete esta obra como de gris oscuro; lo que supone que a pesar de tener un claro argumento de novela negra pesan más las historias que en ella se cuenta y es que, Carme Riera, como buena escritora que es, es mucho mejor contando historias.

Los delitos, las investigaciones, la resolución judicial y la resolución del caso son necesarias y están inteligentemente entrelazadas pero en el fondo no dejan de ser hitos en el camino cuyo objetivo es contar una historia de personas comunes, o no tanto, aprovechando para dar algún capón, con mucho humor, a los que cometen fraude, a los que trafican, a los que okupan, a los machistas, al patriarcado y al franquismo.

Y representa a este elenco creando personajes ad hoc, ya que sin ellos las historias no se sostendrían, arquetipos ridículos que hacen risa y dan más pena que gloria.

Es una comedia negra con resultados funestos; todos pierden algo o a alguien. Real como es la vida: por mucho que parezca que vamos ganando en realidad vamos perdiendo.

0 comments:

Publicar un comentario