jueves, 23 de mayo de 2019

El vi fa sang de Salvador Balcells

Una novel·la força negra
Els avis ja ho deien tot bevent a galet vi negre del porró “el vi fa sang” i poc que ho deien pas amb intenció gore: associar el color vermell vellutat i que de tant fosc sembla negre amb el color de la sang visualment es justifica amb escreix i de passada recolza aixecar el colze. Quanta més sang més salut.

En aquesta novel·la negra, com el vi negre, el sentit que se li dona es literal i efectivament coses del vi porten a fer sang i poca salut hi ha en això. Més aviat gens.

Emili Espinosa, es un valencià casat i amb dues filles adolescents amb tendències antisistema, contraries a les forces de repressió i inclinacions independentistes que viu a Catalunya des que va deixar la Guardia Civil i va entrar als Mossos on ara es sotsinspector.

En aquesta segona novel·la de la sèrie (la primera fou La taca negra) l’Emili ha de fer front a un assassinat, d’algú no massa estimat, i a un suïcidi, d’algú que podria tenir enemics ocults.

La primera víctima, un espavilat tractant de cavalls, entre altres negocis, i la segona un professor de la Universitat Rovira i Virgili acarnissat defensor del medi ambient que, amb tres amics més, llança una campanya a favor de la viticultura sostenible que l’enfronta a poderoses empreses del sector petroquímic.

El vi fa sang es una novel·la força negre, potent i ben estructurada, com un mimat vi negre de justa graduació, acidesa ben equilibrada, esplèndid en nas i el regust de llarga durada.

Salvador Balcells
En Salvador Balcells parla de la terra que coneix, dels neguits de la gent que coneix i del difícil equilibri entre el dolent, el bo i el millor que ens sacseja en cada una de les feines que es fan. Arreu hi ha la temptació de fer diners fàcils i sovint contravé les normes més elementals de l’ètica, tan professional com personal.

I l’amor. L’amor que fa que la família de l’Espinosa tiri endavant malgrat les diferencies, que hi ha, com a tota bona família. Un amor que no es exclusiu de la família Espinosa i que també sacseja a la resta del món.

L’autor aconsegueix maridar el bon vi de la Conca de Barberà amb la bona novel·la negra, tot i que l’Espinosa es més de cervesa. I es quelcom que vostès també haurien de provar. Ni un ni l’altra els defraudarà.

Jo friso per seguir llegint tot el que em falta de l’Emili Espinosa que, per sort, es força.

La novel·la fou publicada al 2010 i el seu títol serviria al 2015 per engegar el primer Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català d’Espluga de Francolí (al que algun cop hi hauré d'anar), de la que en Salvador Balcells es comissari, i que aquest abril passat ha arribat ja a la 5a edició.

Alço la copa i ... salut!

0 comments:

Publicar un comentario