Les orquídies del mal de Núria Bacardit

Les orquídies son plantes molt seves; les pots comprar florides i vistoses i gaudir-les mentre les flors aguantin però en acabar no tothom sap mantenir-les i encara menys aconseguir que tornin a florir.

Per això, si et trobes en el bosquet d’un mas una orquídia salvatge i florida és comprensible que pensis que tens al·lucinacions. I si el mas i les terres son teves i a més ets biòloga, i a l’investigar l’espècie resulta que no està catalogada i per tant és única, el mínim que pots creure es que t’ha tocat la loteria.

Martina Galví viu amb el Xampinyó, un pastor alemany molt juganer, a Cal Cavaller, el mas familiar dedicat a granja i camps de farratge, al poble de l’Albada a poca estona de Lleida.

Els seus minsos ingressos provenen de la venda de llet, a l’estiu incrementada per la presencia de forasters estiuejants, i el temps lliure que li queda el dedica a participar en un projecte d’investigació, formant part d’un entusiasta equip, sobre la viabilitat de les seves orquídies doncs creuen que podrien ser eficaces pel tractament d’una malaltia incurable fins al moment com és l’ELA.

Un dia de forta tempesta, benvinguda pluja doncs la sequera ha amenaçat amb empadronar-se al territori, és troben un cos surant al riu. Una noia jove. I aquest fet desafortunat no és un accident sinó un assassinat.

I el poble, al qui ningú ha fet cas mai, de sobte atrau l’interès dels mitjans i surt a les notícies.

Núria Bacardit ens ofereix una novel·la criminal d’ambientació rural, el que s’anomena country noir. Un llogaret on gairebé tothom sap quin peu calça el veïnatge i que malgrat tot hi ha temes que es desconeixen.

L’autora recolza l’argument criminal amb els temes socials que estan en boca de tots: el poc reconeixement institucional a la pagesia i a la ramaderia, l’excés de burocràcia per qui és autònom i a més treballa en l’àmbit rural, l’escassa sensibilitat per la natura, les emergents plantacions d’energia fotovoltaica quan haurien de propiciar l’agrovoltaica, el poc pressupost dels ajuntaments petits i el baix sou dels qui hi treballen, els pobles buidats que comencen perdent serveis bàsics i obliguen als seus vilatans a deixar-ho tot per anar a ciutat, la invasió dels qui més tenen per fer dels pobles un jardí propi mitjançant segones residencies, el poc suport econòmic i de reconeixement pels equips d’investigació científica...

Les orquídies del mal és una novel·la que evidencia molts aspectes que la societat urbanita, cada cop més especulativa, deixa de banda perquè li queden lluny. El camp, el bosc és per anar a passejar els diumenges ¡què maco! i els seus habitants i els seus problemes no tenen cabuda en l’agenda.

Però també és una elaborada y treballada novel·la negra i policíaca que entortolliga el cas criminal, a mode de laberint, perquè quan et pensis que girant hauràs trobat la solució et trobis amb una paret sense sortida i hagis de tornar a enrere, cada cop més sorprès.

Atorga als personatges un toc particular i personal que els fa propers, com el toc d’atorgar protagonisme a les orquídies que fa que la novel·la s’allunyi dels estereotips del gènere, a més d’atorgar-li, també, un toc de color.

Una novel·la que entreté i et fa pensar cap a on estem anant com a societat impersonal. I que els crims no tenen tant a veure amb barriades maldestres sinó amb les persones.