Mort en diferit de Toni Aira

El mon dels tertulians de la tele està envoltat de falsedats, mentides i mitges veritats; en aquests espais no s’hi va perquè guanyi la veritat sinó a vendre el missatge.

Abans, per les tertúlies, es cercaven persones expertes en el tema a debatre, es tractava d’informar per generar opinió; avui es busquen activistes, que només saben repetir consignes, i quanta més polèmica generin millor.

La bona praxis en la informació està sobrevalorada; només es contempla allò que ven, allò que dona publicitat i el soroll apaga les veus assenyades.

Toni Aira, que a més de ser professor universitari, es tertulià de ràdio i teles de diferents cadenes, escriu una novel·la policíaca que ben be podria ser negra, que transcorre en la prèvia d’un d’aquestes tertúlies.

I no es negra del tot perquè li falta mala baba; perquè es conté i no mostra amb ets i uts el que hi ha al darrera del circ mediàtic del tot s’hi val; perquè l’argument acaba essent com la imatge que dona l’autor a la tele: educat i prudent.

La novel·la ens mostra a unes tertulianes i tertulians habituals d’un programa que es coneixen fins al punt de saber gairebé que dirà cadascú, saben que és un dia especial perquè hi ha un convidat sorpresa però el que no sap ningú és que una gran nevada els aïllarà en els estudis sense llum i sense poder contactar amb l’exterior.

I, mirin, no seria tan preocupant, només esperar a que la situació es normalitzi, sinó fos perquè un d’ells cau mort desprès de haver begut.

En Max Margarit, ex-director de comunicació del President de la Generalitat i uns dels tertulians creu veure que al darrera aquesta mort pot haver-hi intenció i per tant estaríem davant un assassinat. Una mort per enverinament.

A partir d’aquí la por s’instal·la en el grup. Un grup format per gent que no dubtaria a fer-te la traveta o tirar-te avall per unes escales això perquè apunyalar no es pot simular com un accident, que sinó... En paraules d’en Max (o de Toni Aira, ves a saber): “Més que una llista de companys de tertúlia, allò semblava una roda de reconeixement en una comissaria del Raval

I ja no els dic res més, si per cas que estem davant una novel·la d’aquelles amb crim en lloc tancat en el més pur estil de les de l’edat d’or del policial britànic de la primera meitat del segle passat.

Ningú ha entrat des de la tempesta i per tant qui sigui l’assassí està dins i ara només cal esbrinar si és algú dels presents, abans no hi hagi més víctimes.

En Toni Aira, l'autor, subtilment, sembra el text de picades d’ull cinematogràfiques i televisives i també evoca figures mediàtiques i polítiques i fa que la lectura sigui agradable i simpàtica, doncs escriu de forma molt planera i satiritza a tort i a dret.

Mort en diferit és una novel·la de suspens, amb mostres d’enginy i humor que es llegeix en un sospir.

Des de la seva lectura no veuran les tertúlies amb els mateixos ulls i, com en un plató cinematogràfic on només es veu el que enquadra la càmera i tot lo altre és un batibull, els semblarà que estan veient una obra de teatre. De fet, ben mirat, podria ser el guió d'una bona obra de teatre, humorística y policial.