Olor de difunt de Ludmilla Lacueva Canut

L’ambició ben entesa es palanca de millora i de canvi personal i social; mal entesa es arma de destrucció 360º, amb un diàmetre d’abast directament proporcional al de l’objectiu a aconseguir, quan més gran aquest, més ample l’altre.

I tothom que es trobi dins del cercle no està aixoplugat sinó al contrari, totalment exposat a les circumstàncies i a les conseqüències.

L’ambició es culpable de guerres entre països i entre famílies i entre persones. A qui el pica el cuc de l’ambició ja no te cura, i és que de diners i poder mai se’n te prou.

A Andorra, s’han trobat dos morts. Un conegut empresari del sector immobiliari i la seva ma dreta al negoci. Una parella que s’havia enllitat i a la que els llençols rebregats els han acabat servint de mortalla. Trets al cap i el cossos marcats a foc, com bestiar.

Una marca feta per un estri que acaba de viatjar en el temps i és que ja va ser emprada per un altre crim fa 70 anys i que al Climent, exbatlle i perdiguer sense llicència però tafaner com el que més, li porta records d’uns fets que suposava sepultats pels anys.

El comissari Cerni Llop porta la investigació que està empantanada ja que no li acaba de trobar la volta i li caldrà sort a més de paciència per desentrellar el cas.

Olor de difunt es una novel·la negra costumista construïda amb enginy i gran sentit del ritme. Amb força personatges, els del passat i els del present, que van entrant i sortint d’escena guiats amb destresa per l’autora que els hi va donant veu a fi d’anar avançant la trama.

Ludmilla Lacueva Canut escriu descrivint personatges i situacions i per tan pot dedicar els seus paràgrafs al relat i als diàlegs, el que fa que la seva obra sigui intel·ligent i agradable de llegir.

Domina l’art de l’equilibri temporal doncs no hi fa res que salti constantment del present a un passat recent i a un passat llunyà, ja que en cap moment es perd el fil de la narració sinó que les tres trames enganxen per igual i l’atenció no es dispersa. Una habilitat que no està a l’abast de qualsevol.

La lectura permet fer un viatget a Andorra; no a la de turisme d’esquí o la de turisme de botigues, sinó a la rural, la dels autòctons i les seves ancestrals normes de convivència, i paga la pena.