Els sentinelles de la llibertat d’Oriol Canals Vaquer

En l’època actual la veritat cotitza a la baixa un cop demostrat que les mentides, dites en segons quins mitjans de comunicació, es venen com a veritats i la gent les compra.

I com que gairebé tothom que ocupa un càrrec te quelcom a amagar, s’ajup el cap i es mira cap una altre banda. No sigui que per defensar aquella veritat, sobrevalorada, et col·loquin un coet al cul.

En el negoci de les noticies a premsa, radio i televisió, cada cop n’hi ha menys notícies i més propaganda. El pagament de factures a final de mes és un motiu per deixar l’ètica penjada amb la jaqueta a l’entrar i un al·licient per no pensar, no qüestionar i no queixar-se.

En Joan Vidal director de La Tribuna, el diari amb més tirada i renom del panorama actual, ha estat trobat mort al maleter d’un cotxe i torturat de manera salvatge. De portes enfora un prohom defensor de la premsa lliure, de portes endins un malparit egòlatra i narcisista.

Fa un temps va desaparèixer la Úrsula Albareda, directora adjunta del mateix diari; i el que inicialment semblava un rampell fruit d’una dèria personal ara fa sospitar que potser també hagi estat assassinada encara que no s’hagi trobat el cos.

La sergent Bruna Cros i els caporals Sira Darder i Cristian Cortada se’n cuiden de la investigació mentre intenten resoldre neguits personals dels que els policies, com a persones que també son, no estan exempts.

Oriol Canals, algú que sap el que es cou en els mitjans, identifica trepes, personatges carismàtics habituals en tota empresa inclús en la policia i en els diaris, i els fa protagonistes d’una trama tan ben documentada que vessa realitat per tots costats.

Uns protagonistes disposats a vendre’s al millor postor per mantenir o millorar la seva parcel·la de poder. Tot acaba rondant al mateix galant; tothom vol més calers, despatx més gran, un títol, un reconeixement i molta gent a qui manar.

Policies fatxendes als qui l’uniforme els puja al cap o que son capaç de tot per un ascens, directors de mitjans que es pensen intocables, polítics disposats a pagar qualsevol preu per no davallar en les properes eleccions, periodistes que es diuen ètics fins que miren el saldo del compte...

Els sentinelles de la llibertat és una novel·la negra que, com una òpera bufa, ridiculitza als càrrecs privats i públics que es creuen patums perquè son grans i ballen, però no saben que només son bufons seguint la música que altres han triat abans. I mentre tant denuncia que el periodisme entès com a dret a informar sota l’empara de la llibertat d’expressió està segrestat i te les hores comptades.