Son novel·les de noir psicològic.
Els llocs dels escenaris dibuixen pors impossibles i els personatges son la
seva encarnació catàrtica.
Al delta de l’Ebre hi ha maresmes que amaguen laberints en els que es molt fàcil entrar però gairebé impossible de sortir. Les petjades no son només la marca d’un avanç sinó un agafador per aferrar-se a la vida garantint el retorn.
Perdre el seu rastre és més que perdre el
nord o el senderi, es perdre-ho tot.
En aquesta zona, fa força
anys, al 1970, van desaparèixer tres infants: dues nenes i un nen. En poc espai
de temps. Mai més se’n va saber res. Ara, s’ha trobat un braç, d’adult, d’algú
que va tenir implicació en la historia.
I aquesta troballa reobre
el cas mai tancat que les maresmes van engolir i silenciar. El Diari de Tortosa
envia a August Lehmann a cobrir la noticia. A August no li fa cap gracia doncs
es tornar al lloc on va començar tot, ja que ell és un dels damnificats de les
desaparicions.
Agafa una historia de
novel·la negra i la retorça per esgarrapar-li l’essència i presentar-la sota la
mirada de qui coneix el Delta i sap que es molt més que un lloc per viure o
fer-hi turisme. Sap que és un lloc a témer.
Sota el fang és una novel·la negra que fa por: qui es capça d’enfonsar
la ma en un fangar sense saber que o, pitjor, qui, pot haver-hi sota?
El fang amaga objectes i
essers capaços de viure-hi; i també amaga il·lusions, esperances, odis,
rancúnies mentre acarona la solitud de qui no se sent volgut.
La parla autòctona del
Delta es combina amb el català acadèmic i amb el sanglotar dels Balcans. Tot hi
te cabuda enmig el canyissar i les aigües pantanoses.
Una novel·la negra bruta
de fang, llegiu-la i temeu-la.
Es apassionant
ResponderEliminarHo confirmo.
Eliminar