Les
sectes les formen i governen els espavilats i es nodreixen de gent desesperada
i en mala ratxa, preferiblement sola, feble de caràcter i fàcilment manipulable,
i si tenen diners millor que millor.
El
líder marca el tempo per cada cosa i dins la secta la vida va a un altre ritme
i la llibertat individual es queda a la porta de l’entrada, al costat de la
disponibilitat del propi cos que mai més pertanyerà a qui el te sinó que serà
un instrument a l’abast de les necessitats que marqui el líder. El sexe i el
poder sempre van de la ma.
Tot
el que és pot saber de les sectes ja s’ha vist en nombroses pel·lícules i
series de televisió; el que no és pot saber, per formar part de la part més
fosca i oculta de l’organització, allà queda.
Testimonis
de persones que hi han estat i n’han pogut sortir no només amb vida, sinó amb
un estat de salut física i mental satisfactori han alimentat l’imaginari
col·lectiu explicant unes vivències que fan esfereir.
Seràs un dels nostres sona a amenaça, a imposició, a càstig i és que d'una secta es sap quan s'hi entra però no si es sortirà.
Ariadna Herrero ha recollit aquest reguitzell d’informació per confeccionar un relat a mig camí entre docudrama i obra de ficció, que sembla més un diari d’activitats diàries d’un sectari que no pas una novel·la. Potser per això en la lectura queda apaivagada la tensió i ni tan sols el rocambolesc final pot capgirar-ho.
Al
protagonista li sobre ingenuïtat i li falta intensitat; i per la seva carrera
universitària i experiència professional se li suposaria més sentit comú que el
que demostra sorprenent-se a cor que vols a cada nova passa que transcorre en
el seu paper d’antiheroi romàntic.