El texto en
castellano a continuación del catalán
 |
| Un recorrido histórico, artístico y criminal |
La sang es més
dolça que la mel es una
novel·la negra empordanesa i no només perquè es en la comarca on passa l’acció
sinó també perquè la novel·la te el blau del seu cel, la lluentor de la seva
llum i la temperatura que marca el seu vent i que tothom que hi ha estat sap
que son diferents als d’altres indrets.
L’Empordà com a filosofia
de vida, transcendint la demarcació geogràfica, pren cos en els personatges,
molt ben aconseguits, que es mouen per la novel·la desenvolupant una trama que
es va lligant de mica en mica i que va conformant un quadre molt complert com d’en
Salvador Dalí, d’aquelles obres embromades on de prop intueixes un sentit però
es quan t’allunyes que tens la visió que el pintor et reservava per donar-te
una sorpresa.
I això es la
novel·la La sang es més dolça que la mel, un recorregut per una
investigació criminal que sorprèn a cada nou descobriment, un recorregut geogràfic
pels indrets on hi ha l’empremta del pintor i un recorregut històric i artístic
de la seva admirada obra.
La novel·la te
paisatge i sobre tot te nivell cultural (es culte que no pedant) i dona
realisme a l’argument ja que fa palès que la novel·la, com la vida. està composta de diversos
aspectes i que la novel·la negra no ha de ser només sòrdida i urbana.
I ja que hi som,
més que una novel·la negra es policíaca, de les que se’n diuen de
procediment ja que tota la trama està dinamitzada per les reunions,
investigacions i resultats de l’equip policial que te al seu càrrec el cas del guàrdia
jurat mort a les portes del Museu Dalí de Figueres mentre feia el seu torn de
vigilància.
 |
| El autor Josep Torrent |
L’autor JosepTorrent fa una concessió cap al lector i es atorgar-li un pic més d’informació què el
que coneix en Damià Surrell, caporal al cap de la investigació, i el seu equip
i aquest privilegi determina que la lectura permeti comprovar que fàcil es
caure en el parany d’embolicar fets i teories i com a tot se li pot donar
sentit i explicació que encaixi tot i que es vagi ben errat.
Es una novel·la fàcil
i amable pel que fa a l’argument àdhuc força interessant en la trama i en com
descriu el dia a dia d’una investigació; fins i tot el final te poc de ficció i
resulta una mica deslluït en aquest aspecte però probablement sigui el peatge que
cal assumir per ser més proper a la realitat que no pas ens pensem.
Novel·la
encertada guanyadora del primer Premi Memorial Agustí Vehí (encara hi ha temps per
presentar-se a la 4a edició) i que aquest a ben segur hagués aplaudit.
De l’Agustí Vehí
aquest blog ha ressenyat Quan la nit mata el dia
Post en castellano
La sang es més dolça
que la mel (La sangre es más
dulce que la miel) es una novela negra empordanesa y no solo porque sea en
la comarca donde se desarrolla la acción sino además porqué tiene el azul de su
cielo, el brillo de su luz y la temperatura que marca su viento y que quien la
conoce sabe que son distintos a las de otros lugares.
L’Empordà como filosofía
de vida, más allá de una demarcación geográfica, se encarna en unos personajes,
muy bien escogidos, que se mueven por la novela al compás de una trama que va entretejiéndose
poco a poco y que acaba tomando forma en un cuadro muy completo como de
Salvador Dalí, una de esas obras trampantojo en las que de cerca se identifica
una intención pero es al alejarse que se tiene la visión que el pintor se
reservaba para dar la sorpresa.
Y esto es la novela La
sang es més dolça que la mel, un recorrido por una investigación criminal
que sorprende a cada nuevo descubrimiento, un recorrido geográfico por los
lugares donde dejara huella el pintor y un recorrido histórico y artístico de
su admirada obra.
La novela tiene paisaje y
sobre todo tiene nivel cultural (es culta que no pedante) lo que proporciona
realismo al argumento ya que evidencia que la novela, como la vida, está compuesta de múltiples
aspectos y que en la novela negra no ha de predominar la sordidez urbana.
Y ya que estamos en eso, concretar
que más que una novela negra estamos ante una novela policíaca de esas que se
catalogan como procedurales o procedimentales ya que toda la trama está
dinamizada a partir de las reuniones, investigaciones y resultados del equipo
policial que tiene a su cargo el caso del guardia jurado muerto a las puertas
del Museo Dalí de Figueres en su turno de vigilancia.
 |
| La mel es més dolça que la sang obra de Salvador Dalí |
El autor Josep Torrent otorga una pequeña ventaja al lector al facilitarle más información que la que
dispone Damià Surrell, cabo al frente de la investigación, y su equipo y este
privilegio determina que la lectura permita comprobar lo fácil que es caer en
las trampas mentales que se apresuran en dar sentido y explicación a hechos y
teorías aunque sean totalmente erróneas.
Es una novela fácil y
amable en lo que a argumento se refiere y muy interesante en la trama y en como
induce a participar en el día a día de una investigación; tanto realismo
alcanza hasta el mismo final que tiene poco de ficción y parecería como deslucido
por ese motivo.
Novela digna ganadora del primer Premio Memorial Agustí Vehí (aún están a tiempo de presentarse a su 4ª edición) y que seguro que él hubiera aplaudido.
De Agustí Vehí en este
blog se ha reseñado Quan la nit mata el dia
0 comments:
Publicar un comentario