La diada no pot començar
de millor manera però si que pot continuar malament quan al retirar-se la pinya
es troba el cos d’un casteller estirat a terra. Pot ser un mareig ja que la
calor a la base es sufocant i les estretors fan que pugui mancar l’alè. Però no
hi haurà aquesta sort, i la persona aviat serà cadàver, i pitjor, víctima
La Marcela Miró, criminòloga
amb un màster en Psicologia Forense, que ha tornat a casa per passar les festes
en família, és convocada per formar equip amb el mosso Adrià Lluch, ambdós son
de Vila i coneixen la gent, el caràcter i les costums. Doncs tot i que
Vilafranca del Penedès sigui capital de comarca no deixa de ser un lloc petit,
on tothom sap gairebé tot de tothom.
L’equip el comanda
l’inspector Vallmon que ni és de la zona ni comparteix els sentiments que son
signe d’identitat, i que a més te certes aprensions que condicionen la seva
forma d’actuar.
La investigació policial
es veurà sacsejada per sorpreses i es coneixeran afers familiars, antics i
recents, que estaven en penombres i que ara poden enlluernar.
Una investigació que es va
desenvolupant amb mètode, minuciositat, compromís d’equip i sense estalviar
afany.
Àngels Dalmau, juga a casa i sap quines tecles cal prémer per donar-li cos a la trama i no fer llenya, i forma una pinya amb força personatges, membres de nissagues locals, amb caràcters rics en matisos, que es diria inspirats en la realitat per la naturalitat amb la que es mouen i que enriqueixen l’elenc de persones sospitoses. I fa de Vila, Vilafranca, un personatge més, amb ubicacions que deixen de ser decorats per tenir presencia en la resolució del cas.
Amb tot plegat, resulta
una novel·la negra que buida els armaris familiars de tot el que amb el temps
han acumulat. I és que el despit, les enveges, rancúnies, pors, vergonya i
deler de venjança, son tan ancestrals com les vinyes que envolten la ciutat.
Vinyes de sang és un noir rural costumista que fa dels sentiments motiu
de crim.
Agafa les senyes
d’identitat de Vilafranca, castellers i vinyes i cava i les entrellaça amb
assassinats, misteris i boleros per aixecar una torre sòlida que no trontolla i
que l’enxaneta corona amb solvència.